Avui hem seguit amb les explicacions de les nostres experiències a la infància.
Hem de saber analitzar les nostres experiències i veure de què ens pot servir per crear la nostra identitat com a mestra. Ha sigut curiós, perquè les experiències d'avui s'han centrat més en l'àmbit i el context de l'escola que no pas en l'actuació de mestres concretes.
Què ens ha aportat sentir les experiències dels altres?
- Quin tipus de mestra vull ser i quin no.
- Comparar diferents experiències.
Hem vist que l'evolució no és lineal. En el present encara hi ha coses que ens recorden a com es treballava en el passat i també n'hi ha que mostren l'evolució.
Un altre aspecte molt important que hem comentat és la relació família-escola. Quin tipus de pràctiques pot exercir un mestre tenint en compte els drets dels infants i la possibilitat de comunicar els "problemes" amb els pares.
Una de les coses que m'enduc i que m'ha cridat més l'atenció és la capacitat de captar recursos de qualsevol lloc que tenen les escoles més necessitades i la falta de creativitat i d'afrontar les diferents situacions que poden tindre escoles d'un context més benestant. El context és una idea molt important que depenent de l'actuació, sobretot dels mestres que són qui el van construint marcant una direcció, pot determinar l'actitud i desenvolupament dels infants en el qual hi conviuen.
martes, 28 de febrero de 2012
lunes, 27 de febrero de 2012
Hoy empieza todo
Avui hem vist la pel.lícula : Hoy empieza todo. Ha sigut increíble.
Donant per suposada la trama de la pel.lícula, vull remarcar:
Característiques del mestre: humanitat, empatia, preocupació, motivació, lluitador, entregat, gestiona els sentiments i problemes, proper ... res a veure amb l'altre mestre que fuma al labavo. Està clar que si s'integren tots els aspectes i tothom col.labora es poden aconseguir moltes coses. La comunitat també influeix: els diners, el treball conjunt, cooperació.
Què aconsegueix? les petites coses fan molt, petites coses que fan que com a mínim les coses no empitjorin.
Vincles amb la societat: podria passar a barris concrets, potser no tant desesperant. Hi ha una mala distribució dels diners tant a la pel.lícula com també passa a la societat actual. Amb petites coses, sense necessitat de gastar diners es pot arribar a aconseguir coses molt importants, com la felicitat dels nens.
La voluntat i creure's les coses és el més important. Poder compar amb serveis externs també és imprescindible. La inclusió es posa en acció quan es poden detectar petits problemes com la sordera d'una nena.
Reflexionant amb la pel.lícula veig que la satisfacció humana no té límits.És possible sentir-se satisfet a la vida? crec que no. H ha molts tipus de satisfacció, actualment la compra compulsiva és la major satisfacció per les persones, tindre de tot i sempre. Per a mi hi ha un altre tipus de satisfacció, molt més poderosa que la que em pot aportar anar al cinema o comprar-me uns pantalons nous, i és la satisfacció de fer feliç als altres, de veure que gràcies a mi altres persones poden treure un somriure i sentir-se feliços.
Aquesta pel.lícula m'ha impactat molt, i sento que tinc una pressió al pit molt forta. Una pressió de ràbia i angoixa de no poder arribar a tothom, de no poder conseguir que tothom tingui una satisfacció mínima de la seva vida mentre jo potser estic tenint luxes innecessaris. Com equilibrar la balança? com sentir-me plenament solidària i empàtica?
En la societat actual no ens plantegem que puguin passar coses com aquestes, almenys no en termes generals, ni que el paper dels mestres hagi de ser per lluitar per les necessitats bàsiques dels seus alumnes. La idea general és la de la mestra envoltada de nens feliços amb dibuixos penjats per les parets i bates de colorins, amb l'única preocupació d'ajudar-los a créixer amb un bon desenvolupament.
En tots els casos la relació amb els pares és imprescindible. A la pel.lícula el director i mestre és molt proper amb els pares, es preocupa per ells i els seus fills i alhora és realista i estricte en les coses bàsiques. En tot ha de ser així, hem de conèixer l'ambient en el qual viuen els nostres nens, conèixe'ls al màxim, en la major profunditat, per poder entendre millor les seves reaccions, habilitats i coneixements.
La relació amb els altres companys de feina és també molt important. El problema que potser tenia el protagonista és que tothom acudia a ell, la resta de mestres semblava que no tinguessin prou seguretat o criteri propi per poder actuar davant el problema. El treball conjunt és molt important, amb la col.laboració petita de moltes persones es poden aconseguir grans reptes. A part, el punt de vista de diferents persones ajuda a fer decissions i conclusions més objectives de les coses que passen al nostre entorn,
Així com és molt important la relació amb els pares i els companys també és molt important la relació que es té amb els serveis socials. No sempre ho podem fer tot sols, ni tampoc ens hem de carregar totes les responsabilitats. El protagonista sembla que ho feia, se sentia responsable d'estar en tot i intentar resoldre-ho tot, però sense ajuda no és possible. Poden passar milers de casos diferents, però en tots hem de saber valorar críticament i prendre decissions necessàries tenint en compte les ajudes externes i sense que ens afecti de tal manera que ens pugui afectar excessivament.
L'escola en si és un element importantíssim. L'escola és com una segona casa per als nens, en la qual hi passen moltes hores. L'ambient de l'escola influeix en l'estat anímic dels alumnes, veiem sinó el canvi que es produeix en ells a la festa dels colors, tot les dificultats del moment. L'escola és l'estructura, el conjunt de mestres, les relacions que s'hi fan entre els alumnes i la relació que també tenen els pares. L'escola ha de procurar que sigui el màxim d'acollidora i motivadora perquè així els nens puguin aconseguir les diferents fites.
Esperem seguir aprenent cada dia més.
Donant per suposada la trama de la pel.lícula, vull remarcar:
Característiques del mestre: humanitat, empatia, preocupació, motivació, lluitador, entregat, gestiona els sentiments i problemes, proper ... res a veure amb l'altre mestre que fuma al labavo. Està clar que si s'integren tots els aspectes i tothom col.labora es poden aconseguir moltes coses. La comunitat també influeix: els diners, el treball conjunt, cooperació.
Què aconsegueix? les petites coses fan molt, petites coses que fan que com a mínim les coses no empitjorin.
Vincles amb la societat: podria passar a barris concrets, potser no tant desesperant. Hi ha una mala distribució dels diners tant a la pel.lícula com també passa a la societat actual. Amb petites coses, sense necessitat de gastar diners es pot arribar a aconseguir coses molt importants, com la felicitat dels nens.
La voluntat i creure's les coses és el més important. Poder compar amb serveis externs també és imprescindible. La inclusió es posa en acció quan es poden detectar petits problemes com la sordera d'una nena.
Reflexionant amb la pel.lícula veig que la satisfacció humana no té límits.És possible sentir-se satisfet a la vida? crec que no. H ha molts tipus de satisfacció, actualment la compra compulsiva és la major satisfacció per les persones, tindre de tot i sempre. Per a mi hi ha un altre tipus de satisfacció, molt més poderosa que la que em pot aportar anar al cinema o comprar-me uns pantalons nous, i és la satisfacció de fer feliç als altres, de veure que gràcies a mi altres persones poden treure un somriure i sentir-se feliços.
Aquesta pel.lícula m'ha impactat molt, i sento que tinc una pressió al pit molt forta. Una pressió de ràbia i angoixa de no poder arribar a tothom, de no poder conseguir que tothom tingui una satisfacció mínima de la seva vida mentre jo potser estic tenint luxes innecessaris. Com equilibrar la balança? com sentir-me plenament solidària i empàtica?
En la societat actual no ens plantegem que puguin passar coses com aquestes, almenys no en termes generals, ni que el paper dels mestres hagi de ser per lluitar per les necessitats bàsiques dels seus alumnes. La idea general és la de la mestra envoltada de nens feliços amb dibuixos penjats per les parets i bates de colorins, amb l'única preocupació d'ajudar-los a créixer amb un bon desenvolupament.
En tots els casos la relació amb els pares és imprescindible. A la pel.lícula el director i mestre és molt proper amb els pares, es preocupa per ells i els seus fills i alhora és realista i estricte en les coses bàsiques. En tot ha de ser així, hem de conèixer l'ambient en el qual viuen els nostres nens, conèixe'ls al màxim, en la major profunditat, per poder entendre millor les seves reaccions, habilitats i coneixements.
La relació amb els altres companys de feina és també molt important. El problema que potser tenia el protagonista és que tothom acudia a ell, la resta de mestres semblava que no tinguessin prou seguretat o criteri propi per poder actuar davant el problema. El treball conjunt és molt important, amb la col.laboració petita de moltes persones es poden aconseguir grans reptes. A part, el punt de vista de diferents persones ajuda a fer decissions i conclusions més objectives de les coses que passen al nostre entorn,
Així com és molt important la relació amb els pares i els companys també és molt important la relació que es té amb els serveis socials. No sempre ho podem fer tot sols, ni tampoc ens hem de carregar totes les responsabilitats. El protagonista sembla que ho feia, se sentia responsable d'estar en tot i intentar resoldre-ho tot, però sense ajuda no és possible. Poden passar milers de casos diferents, però en tots hem de saber valorar críticament i prendre decissions necessàries tenint en compte les ajudes externes i sense que ens afecti de tal manera que ens pugui afectar excessivament.
L'escola en si és un element importantíssim. L'escola és com una segona casa per als nens, en la qual hi passen moltes hores. L'ambient de l'escola influeix en l'estat anímic dels alumnes, veiem sinó el canvi que es produeix en ells a la festa dels colors, tot les dificultats del moment. L'escola és l'estructura, el conjunt de mestres, les relacions que s'hi fan entre els alumnes i la relació que també tenen els pares. L'escola ha de procurar que sigui el màxim d'acollidora i motivadora perquè així els nens puguin aconseguir les diferents fites.
Esperem seguir aprenent cada dia més.
Els resums
Hi ha molt neguit a la classe sobre com s'han de fer els resums, si s'entregaran o no, com els valorarà, etc. Avui hem estat reflexionant sobre això, hem de canviar el xip, els resums són un treball per a nosaltres, i ens ha de preocupar més com ens ajuda a nosaltres el fet de fer-los que no pas l'avaluació de la mestra. S'han de compartir les bones i les males experiències i s'ha d'aprendre d'elles. Posar en comú el que hem viscut ens ajuda també a veure d'uan altra manera les classes que estem impartint.
Les meves experiències
Al volver a explicar mi pasado de la etapa de educación infantil la verdad es que no me han venido recuerdos muy bonitos de la escuela. He recordado tensión, competición y limitaciones constantes mezclados con mis ganas de explorar, divertirme y compartir las cosas con mis compañeros. De repente me ha venido a la cabeza una anécdota que me marcó mucho en mi etapa infantil. Yo iba a P5 y tenía un hormiguero, decidí traerlo a clase y, para que mis compañeros vieran como se alimentaban, tiré unos escarabajos vivos dentro. A la profesora no le izo demasiada gracia y me dijo que lo guardara yo a mi lado. Como era muy inquieta y traviesa, en un momento tiré el hormiguero al suelo y todas las hormigas y escarabajos comenzaron a esparcirse; los compañeros empezaron a gritar y mi maestra también, me decía que me fuera a coger una escoba. Vi con tristeza como mis hormigas iban a la basura y la cara enfadada de mi maestra. Una semana más tarde nos encontramos con un tritón y mis padres me propusieron traerlo a la escuela. Yo me puse histérica, llorando y gritando que la maestra se enfadaría mucho. Esta fue mi última mala experiencia en esa escuela, mis padres decidieron cambiarme a una escuela pública, que para mí me pareció el paraíso.
A la hora de compartir las experiencias con los compañeros ha habido mucho respeto, comprensión y silencio. No ha habido juicios y después de explicar la experiencia todos hemos tenido alguna pregunta que hacer al respeto. Yo he sentido un poco de tristeza al escuchar todas las buenas experiencias de mis compañeras y no poder recordar yo ninguna que no fuese simplemente la cara de mis amigos y los juegos en el patio. He pensado que a lo mejor esa mala experiencia en educación infantil y el contraste vivido al pasar a la nueva escuela ha sido uno de los motivos que me ha llevado a estudiar Educación Infantil y evitar que les pase lo mismo a otros niños. Esta reflexión la relaciono con lo que hemos estado trabajando en clase respeto la carrera. Hay diversos motivos que pueden motivar a una persona a dedicarse tan plenamente en un oficio, la vocación tiene diversos orígenes, y creo que es muy interesante buscar en el pasado y descubrir qué es lo que marcará tanto el futuro.
Esta experiencia me ha ayudado a recordar y a tener más presente qué tipo de maestra quiero ser, en qué tipo de escuelas quiero trabajar y qué metodología me gustaría aplicar. A la vez he recordado como son de importantes los recuerdos y qué importante es la maestra de infantil, que es el primer referente tutor de la etapa educativa .
lunes, 20 de febrero de 2012
Reflexió de les tres primeres classes
Només fa tres classes que he començat a fer aquesta assignatura i ja estic molt motivada i amb unes grans expectatives.
No és fàcil motivar d'aquesta manera als estudiants amb tant poc temps, però el mètode amb el qual estem avançant en el programa fa que tots tinguem ganes de fer la propera classe. Des del principi hem iniciat l'assignatura tenint en compte els nostres coneixements previs i les nostres experiències, això fa que ens hi sentim molt més involucrats i ens sentim més partíceps de l'aprenentatge. Alhora el fet de poder comunicar al mestre què ens agradaria aprendre i experimentar en la seva classe ens proporciona confiança, atenció i motivació.
L'organització de l'aula és molt positiva i productiva, tots podem participar i escoltar les aportacions dels altres d'una manera més propera. Falta una mica de confiança per part de tothom per poder acabar de compartir totes les nostres experiències, però el temps ajudarà als més tímids.
Poder compaginar evidències amb el propi debat fa que la classe sigui més amena i que ens poguem posar al lloc de les persones poguent sentir el que possiblement ells experimenten en diverses situacions a través de l'empatia com, per exemple, veient vídeos o llegint reportatges...
Entrant en el contingut que hem estat treballant, vull dir que indirectament sento que aquests tres dies han servit a mode d'una introducció a l'assignatura comentant les nostres experiències, els nostres desitjos i veient les nostres característiques i capacitats de debatre, en aquest cas amb el tema de les limitacions de cada un.
Els límits que vam veure al curt del circo de las mariposas són una metàfora i una referència a les pròpies limitacions i característiques que té cada un. Tothom té les seves coses bones i dolentes, aquelles que fa millor i les que costa més de fer, però això no ha de ser una limitació o una causa de desmotivació. Potenciant allò que més bé se't dóna, que segur que trobes alguna cosa, ja pots ser la persona més feliç del món, però allò que no se'ns dóna tant bé tampoc ho hem d'oblidar, potser amb més esforç i sacrifici ho podem asonseguir igualment, i de fet la satisfacció serà molt més gran.
Aquesta visió també l'hem de dedicar als altres, i hem d'entendre que cada un fa el que pot i que aquell que està més desmotivat no és un cas perdut, sinó que el podem ajudar a obrir els ulls, lluitar i aconseguir les seves fites més difícils.
Més o menys això és el que m'enduc d'aquestes tres classes i espero seguir aprenent i estant igual de motivada durant la resta de curs.
No és fàcil motivar d'aquesta manera als estudiants amb tant poc temps, però el mètode amb el qual estem avançant en el programa fa que tots tinguem ganes de fer la propera classe. Des del principi hem iniciat l'assignatura tenint en compte els nostres coneixements previs i les nostres experiències, això fa que ens hi sentim molt més involucrats i ens sentim més partíceps de l'aprenentatge. Alhora el fet de poder comunicar al mestre què ens agradaria aprendre i experimentar en la seva classe ens proporciona confiança, atenció i motivació.
L'organització de l'aula és molt positiva i productiva, tots podem participar i escoltar les aportacions dels altres d'una manera més propera. Falta una mica de confiança per part de tothom per poder acabar de compartir totes les nostres experiències, però el temps ajudarà als més tímids.
Poder compaginar evidències amb el propi debat fa que la classe sigui més amena i que ens poguem posar al lloc de les persones poguent sentir el que possiblement ells experimenten en diverses situacions a través de l'empatia com, per exemple, veient vídeos o llegint reportatges...
Entrant en el contingut que hem estat treballant, vull dir que indirectament sento que aquests tres dies han servit a mode d'una introducció a l'assignatura comentant les nostres experiències, els nostres desitjos i veient les nostres característiques i capacitats de debatre, en aquest cas amb el tema de les limitacions de cada un.
Els límits que vam veure al curt del circo de las mariposas són una metàfora i una referència a les pròpies limitacions i característiques que té cada un. Tothom té les seves coses bones i dolentes, aquelles que fa millor i les que costa més de fer, però això no ha de ser una limitació o una causa de desmotivació. Potenciant allò que més bé se't dóna, que segur que trobes alguna cosa, ja pots ser la persona més feliç del món, però allò que no se'ns dóna tant bé tampoc ho hem d'oblidar, potser amb més esforç i sacrifici ho podem asonseguir igualment, i de fet la satisfacció serà molt més gran.
Aquesta visió també l'hem de dedicar als altres, i hem d'entendre que cada un fa el que pot i que aquell que està més desmotivat no és un cas perdut, sinó que el podem ajudar a obrir els ulls, lluitar i aconseguir les seves fites més difícils.
Més o menys això és el que m'enduc d'aquestes tres classes i espero seguir aprenent i estant igual de motivada durant la resta de curs.
viernes, 17 de febrero de 2012
Petjades
Avui hem estat parlant de la pregunta que ens va fer la mestra respecte aquelles experiències que ens havien marcat a la universitat. No tothom ha participat, i no totes les intervencions han fet referència a la universitat, però ha estat molt interessant. Algunes companyes parlaven d'haver estat observant una escola lliure, i l'impacte que els va suposar; una altra va anar a fer pràctiques a Argentina, i ressaltava la importància que se li dóna a les festes per trobar petits moments de felicitat entre la pobresa; una altra resulta que ha fet de traductora de B. Acouturier, i ens ha parlat una mica de la seva forma de treballar i les característiques de la seva metodologia.
Després de compartir experiències hem posat en comú què és el que demanem d'aquesta assignatura. He compartit la gran majoria d'opinions: aprendre i poder tindre eines i recursos per poder treballar amb seguretat durant les pràctiques, experiències de casos en els quals haguem de treballar una situació d'integració; solucions o maneres d'actuar davant de nens conflictius... concretament jo he posat:
- Veure més situacions i experiències reals o dictícies en les que es treballa la inclusió, necesaria a causa de diferents motius.
- Conèixer les diferents eines i recursos (mètodes, estratègies...) ja existents per treballar la igualtat i potenciar la meva imaginació i innovació per crear-ne i potenciar de nous segons el context que se'm presenti.
- Sensibilitazar a tota la classe fent empatia amb la gent discriminada.
Ha sigut una classe força profunda, me n'adono que m'ho passaré molt bé en aquesta assigantura i aprendré un munt, perquè hi ha molt intercanvi d'informació i una temàtica molt interessant.
Després de compartir experiències hem posat en comú què és el que demanem d'aquesta assignatura. He compartit la gran majoria d'opinions: aprendre i poder tindre eines i recursos per poder treballar amb seguretat durant les pràctiques, experiències de casos en els quals haguem de treballar una situació d'integració; solucions o maneres d'actuar davant de nens conflictius... concretament jo he posat:
- Veure més situacions i experiències reals o dictícies en les que es treballa la inclusió, necesaria a causa de diferents motius.
- Conèixer les diferents eines i recursos (mètodes, estratègies...) ja existents per treballar la igualtat i potenciar la meva imaginació i innovació per crear-ne i potenciar de nous segons el context que se'm presenti.
- Sensibilitazar a tota la classe fent empatia amb la gent discriminada.
Ha sigut una classe força profunda, me n'adono que m'ho passaré molt bé en aquesta assigantura i aprendré un munt, perquè hi ha molt intercanvi d'informació i una temàtica molt interessant.
Seguim introduint l'assingatura
Avui hem seguit introduint l'assignatura, seguint com a guió les preguntes que ens va fer la mestra el primer dia.
Per ajudar-nos a respondre-les hem vist un curt que és diu El circo de las mariposas. M'ha encantat, m'he emocionat molt i m'ha donat molt per reflexionar.
Al veure'l ens havíem de fixar en el context, en com es veu la diferència i en la relació amb les nostres qualitats.
D'ella hem tret algunes conclusions, i les que m'han impactat més són:
- El reol de la persona "diferent" ha de servir per motivar i educar vers l'empatia i ajudar a idenificar-se a tots aqueslls que també tenen limitacions. No ha de ser un pallasso ridiculitzat.
- Hi ha una igualtat de diferències, tothom té les seves limitacions, no fa falta que ens falti una part del cos per sentir-nos discriminats per elles.
- S'ha de donar l'oportunitat de que cada individu trobi les seves limitacions i les seves virtuds, no hem de donar les solucions en safata.
- Hi ha una jerarquia social de diferències. Hem de veure com aquestes diferències ens afecten a cada un, són subjectives i socials.
- Hem de crear expectatives que no neguin la possibilitat de les seves capacitats o l'agoviïn.
- A vegades quan intentes ajudar a algú que sempre ha estat rebutjat sempre és més probable que respongui negativament perquè no reconeix aquesta actitud i creu que és una brula o una ironia. Als nens també els pot passar, i aquesta actitud no serà un atac cap a nosaltres, sinó una resposta davant l'estímul a causa de les seves experiències.
Per ajudar-nos a respondre-les hem vist un curt que és diu El circo de las mariposas. M'ha encantat, m'he emocionat molt i m'ha donat molt per reflexionar.
Al veure'l ens havíem de fixar en el context, en com es veu la diferència i en la relació amb les nostres qualitats.
D'ella hem tret algunes conclusions, i les que m'han impactat més són:
- El reol de la persona "diferent" ha de servir per motivar i educar vers l'empatia i ajudar a idenificar-se a tots aqueslls que també tenen limitacions. No ha de ser un pallasso ridiculitzat.
- Hi ha una igualtat de diferències, tothom té les seves limitacions, no fa falta que ens falti una part del cos per sentir-nos discriminats per elles.
- S'ha de donar l'oportunitat de que cada individu trobi les seves limitacions i les seves virtuds, no hem de donar les solucions en safata.
- Hi ha una jerarquia social de diferències. Hem de veure com aquestes diferències ens afecten a cada un, són subjectives i socials.
- Hem de crear expectatives que no neguin la possibilitat de les seves capacitats o l'agoviïn.
- A vegades quan intentes ajudar a algú que sempre ha estat rebutjat sempre és més probable que respongui negativament perquè no reconeix aquesta actitud i creu que és una brula o una ironia. Als nens també els pot passar, i aquesta actitud no serà un atac cap a nosaltres, sinó una resposta davant l'estímul a causa de les seves experiències.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)