Hoy empieza todo

Avui hem vist la pel.lícula : Hoy empieza todo. Ha sigut increíble.

Donant per suposada la trama de la pel.lícula, vull remarcar:

Característiques del mestre: humanitat, empatia, preocupació, motivació, lluitador, entregat, gestiona els sentiments i problemes, proper ... res a veure amb l'altre mestre que fuma al labavo. Està clar que si s'integren tots els aspectes i tothom col.labora es poden aconseguir moltes coses. La comunitat també influeix: els diners, el treball conjunt, cooperació.

Què aconsegueix? les petites coses fan molt, petites coses que fan que com a mínim les coses no empitjorin.

Vincles amb la societat: podria passar a barris concrets, potser no tant desesperant. Hi ha una mala distribució dels diners tant a la pel.lícula com també passa a la societat actual. Amb petites coses, sense necessitat de gastar diners es pot arribar a aconseguir coses molt importants, com la felicitat dels nens.

La voluntat i creure's les coses és el més important. Poder compar amb serveis externs també és imprescindible. La inclusió es posa en acció quan es poden detectar petits problemes com la sordera d'una nena.

Reflexionant amb la pel.lícula veig que la satisfacció humana no té límits.És possible sentir-se satisfet a la vida? crec que no. H ha molts tipus de satisfacció, actualment la compra compulsiva és la major satisfacció per les persones, tindre de tot i sempre. Per a mi hi ha un altre tipus de satisfacció, molt més poderosa que la que em pot aportar anar al cinema o comprar-me uns pantalons nous, i és la satisfacció de fer feliç als altres, de veure que gràcies a mi altres persones poden treure un somriure i sentir-se feliços.

Aquesta pel.lícula m'ha impactat molt, i sento que tinc una pressió al pit molt forta. Una pressió de ràbia i angoixa de no poder arribar a tothom, de no poder conseguir que tothom tingui una satisfacció mínima de la seva vida mentre jo potser estic tenint luxes innecessaris. Com equilibrar la balança? com sentir-me plenament solidària i empàtica?

En la societat actual no ens plantegem que puguin passar coses com aquestes, almenys no en termes generals, ni que el paper dels mestres hagi de ser per lluitar per les necessitats bàsiques dels seus alumnes. La idea general és la de la mestra envoltada de nens feliços amb dibuixos penjats per les parets i bates de colorins, amb l'única preocupació d'ajudar-los a créixer amb un bon desenvolupament.

En tots els casos la relació amb els pares és imprescindible. A la pel.lícula el director i mestre és molt proper amb els pares, es preocupa per ells i els seus fills i alhora és realista i estricte en les coses bàsiques. En tot ha de ser així, hem de conèixer l'ambient en el qual viuen els nostres nens, conèixe'ls al màxim, en la major profunditat, per poder entendre millor les seves reaccions, habilitats i coneixements.

La relació amb els altres companys de feina és també molt important. El problema que potser tenia el protagonista és que tothom acudia a ell, la resta de mestres semblava que no tinguessin prou seguretat o criteri propi per poder actuar davant el problema. El treball conjunt és molt important, amb la col.laboració petita de moltes persones es poden aconseguir grans reptes. A part, el punt de vista de diferents persones ajuda a fer decissions i conclusions més objectives de les coses que passen al nostre entorn,

Així com és molt important la relació amb els pares i els companys també és molt important la relació que es té amb els serveis socials. No sempre ho podem fer tot sols, ni tampoc ens hem de carregar totes les responsabilitats. El protagonista sembla que ho feia, se sentia responsable d'estar en tot i intentar resoldre-ho tot, però sense ajuda no és possible. Poden passar milers de casos diferents, però en tots hem de saber valorar críticament i prendre decissions necessàries tenint en compte les ajudes externes i sense que ens afecti de tal manera que ens pugui afectar excessivament.

L'escola en si és un element importantíssim. L'escola és com una segona casa per als nens, en la qual hi passen moltes hores. L'ambient de l'escola influeix en l'estat anímic dels alumnes, veiem sinó el canvi que es produeix en ells a la festa dels colors, tot  les dificultats del moment. L'escola és l'estructura, el conjunt de mestres, les relacions que s'hi fan entre els alumnes i la relació que també tenen els pares. L'escola ha de procurar que sigui el màxim d'acollidora i motivadora perquè així els nens puguin aconseguir les diferents fites.

Esperem seguir aprenent cada dia més.