Només fa tres classes que he començat a fer aquesta assignatura i ja estic molt motivada i amb unes grans expectatives.
No és fàcil motivar d'aquesta manera als estudiants amb tant poc temps, però el mètode amb el qual estem avançant en el programa fa que tots tinguem ganes de fer la propera classe. Des del principi hem iniciat l'assignatura tenint en compte els nostres coneixements previs i les nostres experiències, això fa que ens hi sentim molt més involucrats i ens sentim més partíceps de l'aprenentatge. Alhora el fet de poder comunicar al mestre què ens agradaria aprendre i experimentar en la seva classe ens proporciona confiança, atenció i motivació.
L'organització de l'aula és molt positiva i productiva, tots podem participar i escoltar les aportacions dels altres d'una manera més propera. Falta una mica de confiança per part de tothom per poder acabar de compartir totes les nostres experiències, però el temps ajudarà als més tímids.
Poder compaginar evidències amb el propi debat fa que la classe sigui més amena i que ens poguem posar al lloc de les persones poguent sentir el que possiblement ells experimenten en diverses situacions a través de l'empatia com, per exemple, veient vídeos o llegint reportatges...
Entrant en el contingut que hem estat treballant, vull dir que indirectament sento que aquests tres dies han servit a mode d'una introducció a l'assignatura comentant les nostres experiències, els nostres desitjos i veient les nostres característiques i capacitats de debatre, en aquest cas amb el tema de les limitacions de cada un.
Els límits que vam veure al curt del circo de las mariposas són una metàfora i una referència a les pròpies limitacions i característiques que té cada un. Tothom té les seves coses bones i dolentes, aquelles que fa millor i les que costa més de fer, però això no ha de ser una limitació o una causa de desmotivació. Potenciant allò que més bé se't dóna, que segur que trobes alguna cosa, ja pots ser la persona més feliç del món, però allò que no se'ns dóna tant bé tampoc ho hem d'oblidar, potser amb més esforç i sacrifici ho podem asonseguir igualment, i de fet la satisfacció serà molt més gran.
Aquesta visió també l'hem de dedicar als altres, i hem d'entendre que cada un fa el que pot i que aquell que està més desmotivat no és un cas perdut, sinó que el podem ajudar a obrir els ulls, lluitar i aconseguir les seves fites més difícils.
Més o menys això és el que m'enduc d'aquestes tres classes i espero seguir aprenent i estant igual de motivada durant la resta de curs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario